El mòdul ‘Philae’ troba molècules precursores de la vida al sistema solar

El descobriment reforça la teoria sobre la formació dels cometes a partir de pols espacial

El mòdul ‘Philae’, que el novembre passat va fer història al posar-se amb èxit sobre el cometa 67P, hi ha trobat compostos orgànics considerats precursors de la vida, ha informat l’Associació Nord-americana per a l’Avanç de les Ciències (AAAS).

Aquesta associació ha publicat una sèrie d’articles amb els descobriments científics aconseguits amb les dades que el robot ‘Philae’ ha enviat a la sonda ‘Rosetta’ de l’Agència Espacial Europea, de la qual es va desprendre per aterrar el 12 de novembre passat al cometa 67P (67P/Txuriúmov-Guerassimenko).

En un estudi que apareix publicat aquest divendres a la revista científica ‘Science’, els investigadors expliquen que el Cometary Sampling and Composition (COSAC), un dels principals instruments del mòdul ‘Philae’, ha determinat l’existència de material orgànic al cometa.

Només 25 minuts després d’aterrar al cometa, l’espectròmetre de masses de COSAC va fer un mesurament a la manera d’olfacció’, similar als detectors de químics dels aeroports, que va revelar la presència de 16 compostos orgànics, alguns d’ells amb nitrogen i cap amb sofre, segons l’estudi.

Molts d’aquests components s’havien detectat a la cua de la majoria dels cometes, però també s’hi va trobar isocianat de metil, acetona, probresca i acetamida, compostos que no s’havien descobert anteriorment en altres cometes.

PRECURSORES DE LA VIDA

Però el més important per a l’astrobiologia és que algunes de les matèries trobades a la pols cometària es consideren precursores de la vida, ja que intervenen en la formació d’aminoàcids essencials o de bases nucleiques.

Els investigadors han destacat que els cometes conserven el material més pristí del nostre sistema solar en forma de gel, pols, silicats i matèria orgànica sòlida que segurament es va formar a l’espai interestel·lar fins i tot abans d’aparèixer la nebulosa solar que es va convertir després en l’actual sistema solar.

A més, l’estudi de la composició química dels cometes proporciona informació clau sobre les matèries primeres presents en les albors del sistema solar. Des del punt de vista geològic, el seu estudi té gran importància, ja que aporta algunes de les claus per entendre com va ser la seva formació.

A més, des del punt de vista de l’habitabilitat, ens poden ajudar a entendre l’origen de l’aigua a la Terra i en altres planetes com Mart. Des del punt de vista astrobiològic, són fonamentals per comprendre l’origen de la vida a la Terra.

Un altre dels estudis divulgats avui descriu els moments en què el robot ‘Philae’ va portar a terme la seva accidentada arribada a la superfície del cometa 67P, amb tres aterratges i dos rebots.

Després de rebotar a la zona designada per a l’aterratge, que ha resultat que té una capa d’uns 25 centímetres tova i granulada, el mòdul finalment es va aturar en una àrea llunyana de consistència rocosa, al costat d’un cràter i en un terreny desigual.

L’EVOLUCIÓ DELS COMETES

Les anàlisis de les dues superfícies i les seves diferents consistències han ofert dades sobre l’evolució dels cometes i podrien servir per millorar el disseny de noves missions a altres cometes.

Les anàlisis portades a terme pels científics de les dades enviades per ‘Philae’ a través de la sonda ‘Rosetta’ suggereixen que el paisatge del cometa 67P s’ha format a través de l’erosió.

Per tenir una idea més clara de l’interior del cometa, els científics han comptat amb mesuraments obtinguts dirigint des de ‘Philae’ senyals electromagnètics a través del nucli del cometa per ser rebuts per ‘Rosetta’ al costat oposat.

Aquests mesuraments suggereixen que el cap del cometa té una composició bastant homogènia i el seu interior és uniforme.

Per rebre informació de ‘Philae’, la sonda ‘Rosetta’ ha volat fins ara en una òrbita òptima per establir aquesta comunicació, però el 24 de juliol va passar a moure’s sobre l’hemisferi sud, més il·luminat pel Sol, per alternar la comunicació amb ‘Philae’ amb l’observació del67P/Txuriúmov-Guerassimenko.

Les ejeccions de gas i pols a la superfície del cometa impedeixen que ‘Rosetta’ voli molt a prop de la seva superfície i obliguen a fer que la sonda es mantingui a una distància de seguretat d’entre 170 i 190 quilòmetres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s