Indicis de canibalisme entre els neardenthals

Des que el 1934 es descobrís el jaciment de Marillac a França, la troballa de restes fòssils d’animals -90% pertanyent a renos-, d’humans i d’útils musterienses ha permès identificar aquest lloc com una zona de caça dels neandertals (Homo neanderthalensis ). Però el que més sorprèn del jaciment és la presència de gran quantitat de restes òssies d’aquests homínids, molts d’ells encara per analitzar.
“Alguns grups neandertals van tallar i van esbocinar cadàvers de nens o adults poc després de la seva mort”, explica María Dolores Garralda Ara, una investigació publicada a American Journal of Physical Anthropology, analitza per primera vegada els fragments de tres individus trobats entre 1967 i 1980 en el jaciment francès i que daten de fa uns 57.600 anys. Es tracta d’una diàfisi (part mitjana dels ossos llargs) incompleta d’un radi dret, una altra d’un peroné esquerre i gran part d’un fèmur dret. Aquest últim d’un nen.
Al comparar-los amb les restes d’altres neandertals i humans moderns, els científics confirmen no només la robustesa i la forma arrodonida dels ossos de neandertals, sinó que també identifiquen en els tres ossos manipulacions realitzades al poc temps de morir dels individus.
“Alguns grups neandertals van tallar i van esbocinar cadàvers de nens o adults poc després de la seva mort (perimortem), utilitzant instruments lítics”, explica María Dolores Garralda, professora de la Universitat Complutense de Madrid, investigadora a la Universitat de Bordeus (França) i autora principal del treball.

Talls, cops, fractures i taques
Fig.3El fragment del fèmur, que sembla correspondre al d’un nen que va morir a l’edat de 9 o 10 anys, presenta dues grans marques de tall a mig centímetre la una de l’altra. Pel seu estat de conservació, els investigadors suggereixen que l’os va ser fracturat estant encara fresc amb l’objectiu de separar l’extrem superior i inferior del fèmur, on se situen les articulacions.
“El tall superior del tall exhibeix rastres d’un impacte post-mortem amb marques de trencament concoidea (que no segueix plànols naturals de separació)”, assenyala l’estudi. Per la seva banda, el tall inferior mostra una fractura clarament obliqua i espiral que sembla haver-se produït també mentre l’os encara estava fresc.
“Per la morfologia de les fractures, el cos del nen va poder ser manipulat poc temps després de morir. La cama esquerra va rebre una sèrie de cops que van fracturar el fèmur, i els talls identificats són d’origen antròpic, és a dir que no hi ha evidències visibles de mossegades d’animals “, apunta Garralda.
Per la seva banda, els ossos dels dos adults presenten aquestes i altres marques. El fragment del radi, possiblement pertanyent a un home, també té petites i fines marques de tall, realitzades amb eines de sílex al poc de morir l’individu. “El més significatiu són tres talls que es creuen els uns amb els altres fets mentre l’os encara estava fresc”, destaca el treball.
En el cas del peroné, tot i que les fractures en fresc de tots dos extrems sí s’aprecien, existeixen a més signes de percussió a la part inferior. Però “no hi ha evidències de talls o rastres de dents de carnívors”, insisteix la investigadora. Contràriament als altres dos fragments d’ossos analitzats, el fòssil de peroné presenta taques de diòxid de manganès -un mineral molt abundant a la cova i que impregna els ossos de color negre.

¿Canibalisme o rituals?
L’equip de científics desconeix les raons de per què ho van fer: “Van poder ser rituals -encara ara al segle XXI es continua realitzant en algunes parts del món- o alimentàries -canibalismo gastronòmic o per necessitat-“, apunta l’experta qui es manté prudent amb la hipòtesi del canibalisme, a causa del gran nombre d’ossos d’animals trobats al jaciment que van poder ser l’aliment dels neandertals.
“Fins avui hem pogut demostrar aquestes manipulacions en diversos jaciments neandertals europeus i, per descomptat, molt més recents, fins i tot en grups humans contemporanis, però no hem pogut demostrar la ingestió de carn humana pels neandertals (encara que sí s’ha fet en altres poblacions molt més modernes) “, assevera Garralda.
A més d’aquestes manipulacions corporals perimortem realitzades per membres del grup, altres ossos trobats al jaciment de Marillac, també fragmentats, mostren signes de mossegades o digestió animal. “Aquestes marques i alteracions són clarament distingibles de les estudiades en les tres diàfisi neandertals”, conclou l’experta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s