La història de l’activitat volcànica de la Lluna no és com s’ha vingut creient

Volcanic deposits on the Moon

Una de les zones lunars descobertes en època recent que acullen dipòsits volcànics joves. Tot apunta que aquestes àrees són restes de petites erupcions volcàniques que van ocórrer molt més tard que l’habitualment acceptat final del vulcanisme lunar, fa entre 1.000 i 1.500 milions d’anys. (Foto: NASA / GSFC / Arizona State University)

Les noves observacions de la sonda espacial LRO, o Lunar Reconnaissance Orbiter (Orbitador de Reconeixement Lunar), de la NASA, fetes des de l’òrbita lunar, han proporcionat als investigadors proves contundents que l’activitat volcànica de la Lluna es va anar aturant de forma gradual, en lloc de finalitzar abruptament fa 1.000 milions d’anys.

S’estima que una sèrie de dipòsits característics de roques observats per la LRO tenen menys de 100 milions d’anys, és a dir que es van formar com a tals en temps del Període Cretaci terrestre, l’apogeu dels dinosaures. Algunes àrees podrien fins i tot tenir menys de 50 milions d’anys.

“Aquesta troballa és de la classe que literalment obliga els geòlegs a reescriure els llibres de text sobre la Lluna”, diu eloqüentment John Keller, científic de l’equip de la LRO al Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA, a Greenbelt, Maryland , Estats Units.

Els dipòsits estan escampats per les fosques planes volcàniques de la Lluna i es caracteritzen per una barreja de monticles arrodonits, llisos i de poc pendent, situats al costat de zones de terreny agrest i pedregós.

Les estructures són massa petites per ser vistes des de la Terra, ja que tenen diàmetres que de mitjana no arriben als 500 metres (un terç de milla) de diàmetre en la seva extensió més gran. Una de les grans, una àrea ben estudiada anomenada Ina, va ser fotografiada des de l’òrbita lunar pels astronautes de l’Apol·lo-15.

Ina va semblar ser una estructura única en la seva classe fins que l’equip internacional de Sarah Braden, de la Universitat Estatal d’Arizona als Estats Units, va localitzar moltes regions similars a les imatges d’alta resolució preses per la LRO. L’equip va identificar un total de 70 zones d’aquest tipus sobre la cara visible de la Lluna.

El gran nombre d’aquestes estructures i la seva àmplia distribució suggereix clarament que l’activitat volcànica tardana no va ser una anomalia sinó una part important de la història geològica de la lluna.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s