El mantell de la litosfera sota els marges continentals és més prim del que es pensava

En estudiar la configuració de la litosfera en el sud de la península ibèrica, un equip internacional amb participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que el mantell litosfèric situat sota els marges continentals és més prim del que es pensava. Els resultats es publiquen a Nature i obren la via per a l’elaboració de normativa sísmica, per a l’aixecament d’edificis i altres infraestructures.

L’equip internacional de científics ha caracteritzat la litosfera en el marge actiu a l’entorn de l’arc de Gibraltar i Carib amb l’objectiu de comprendre el cicle evolutiu de la litosfera terrestre subducida en ambients tectònics singulars.

Els resultats, publicats a Nature, contribueixen al coneixement dels mecanismes d’interacció implicats en la col·lisió entre la placa europea i africana, i descriuen un procés de pèrdua de litosfera continental durant la subducció de l’escorça oceànica.

“L’estudi és important perquè aporta noves idees a la teoria de l’evolució de l’escorça subducida. La geometria, ambient tectònic i configuració de les plaques continentals a l’estret de Gibraltar són únics. És una zona amb forma d’arc còncau cap a l’est localitzada en el límit entre la placa europea i l’africana “, precisa Ramon Carbonell, un dels autors i investigador de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC).

La litosfera té espessor variable -fins 100 quilòmetres sota els oceans- i inclou la totalitat de l’escorça i la part superior del mantell, anomenada mantell litosfèric. En el mantell romanent, darrere de la litosfera- hi ha una capa que rep el nom de astenosfera, situada entre els 100 i els 200 quilòmetres de profunditat.

[Img #23532]

Segons els investigadore, la geometria, ambient tectònic i configuració de les plaques continentals a l’Estret de Gibraltar són únics. (Foto: NASA)

El procés descrit pels investigadors condiciona la deformació de la superfície i genera canvis en la geometria del límit entre la litosfera i l’astenosfera, el que pot causar una subducció de la litosfera continental. Aquest mecanisme pot afavorir la pèrdua i l’enfonsament de part d’aquest mantell.

“Les imatges que hem obtingut s’expliquen per processos d’aprimament de la litosfera baix o prop de les serralades en formació o ja formades. En el cas de les dues zones estudiades, els fenòmens de turbulència durant la subducció erosionen, arrosseguen la litosfera continental adelgazándola “, precisa Carbonell.

El treball és resultat de diversos experiments realitzats per grups dels Estats Units, Veneçuela, Marroc i Espanya. Els científics han utilitzat dades procedents de terratrèmols i registres sísmics de fonts controlades.

Les conclusions obren la via per a l’elaboració de normativa sísmica, per a l’aixecament d’edificis i altres infraestructures. Així mateix, el coneixement de l’estructura del subsòl més superficial contribueix a millorar la gestió del territori. (Font: CSIC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s