Científics de l’IRB Barcelona descobreixen que fetge i cervell es comuniquen per regular la gana

Ratolins mengen menys quan tenen més glucosa emmagatzemada en el fetge.

“Cal buscar tractaments para augmentar la glucosa en fetge pel seu efecte positiu en diabetis i obesitat”, assenyala Joan Guinovart, líder de l’estudi publicat aDiabetes.

Mostra de fetge de ratolins. Alt contingut en glicogen (fúcsia) fa que ratolins mengin menys i millorin la diabetis i l’obesitat. Imatge: I. López-Soldado, IRB Barcelona

El fetge emmagatzema la glucosa, el sucre, sobrant en forma de glicogen –cadenes de glucosa- que després allibera segons les necessitats energètiques del cos. Els pacients diabètics no acumulen bé la glucosa en el fetge essent aquest un dels motius –no l’únic- pel que pateixen hiperglucèmia, és a dir, que tenen massa sucre a la sang. Un estudi liderat per Joan J. Guinovart a  l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) demostra que quan el fetge té reserves altes de glucosa evita que els ratolins s’engreixin, encara que se’ls ofereixi una dieta molt apetitosa, perquè se senten saciats. És la primera vegada que s’observa la connexió entre fetge i gana.

Mostra de fetge de ratolins. La imatge mostra nivells de glicogen (fúcsia) en el fetge de ratolins control, no sotmesos a cap mutació. Imatge: I. López-Soldado, IRB Barcelona

Els investigadors, arrel dels resultats publicats a la revista Diabetes, argumenten que augmentar la producció de glicogen hepàtic seria un tractament eficaç per millorar la diabetis i l’obesitat.

“És interessant comprovar que el que passa en el fetge té efectes directes sobre l’apetit i desvelem el que passa a nivell molecular”, explica Guinovart, qui dirigeix un dels laboratoris més experimentats del món en metabolisme del glicogen i patologies associades.

Demà, 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis. Diabetis i obesitat són malalties en alça. L’Organització Mundial de la Salut estima que a dia d’avui més de 382 milions de persones viuen amb diabetis en el món i pel 2035, es preveu que una de cada 10 persones tindrà diabetis. Pel que fa a l’obesitat, íntimament lligada a l’aparició de diabetis de tipus 2, la forma més freqüent de diabetis, els números són, fins i tot, més alts. El 2008, més de 200 milions d’homes i prop de 300 milions de dones eren obeses.

“Entenent què funciona malament en diabetis i obesitat al nivell més íntim estarem més a prop de proposar noves dianes terapèutiques i trobar solucions”, explica Guinovart, si bé afegeix que ambdues patologies es poden prevenir si es menja equilibradament i es fa exercici diari. “Ja només amb bons hàbits els casos de diabetis tipus 2 caurien a la meitat”, recorda Guinovart.

Com es parlen fetge i cervell per regular la gana?  

Els científics es van preguntar per què els ratolins que acumulaven més glicogen en el fetge, tot i donar-los una dieta saborosa, no s’engreixaven. A més de comprovar que menjaven menys, van veure que en el cervell d’aquests  ratolins hi havia escasses molècules estimulants de la gana, mentre que en tenien moltes més de depressores de la gana.

“I vam aconseguir finalment una pista, vam trobar el senyal que podia explicar la connexió fetge-cervell”, explica Iliana López-Soldado, investigadora postdoctoral que ha treballat tres anys amb els experiments.

La clau de la connexió entre el fetge i el cervell és el ATP, la molècula usada per tots els organismes vius per proporcionar energia a les cèl·lules, i que habitualment està alterada en diabetis i obesitat. “Hem vist que correlacionen perfectament nivells alts de glicogen en fetge, nivells constants d’ATP i nivells alts de molècules assaciadores en el cervell dels ratolins”, explica López-Soldado.

Aquest treball ha estat finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i la xarxa CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) de la qual forma part el laboratori dirigit per Joan Guinovart, també catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Article de referència:

Liver glycogen reduces food intake and attenuates obesity in a high-fat diet fed mouse model

Iliana López-Soldado, Delia Zafra, Jordi Duran, Anna Adrover, Joaquim Calbó, Joan J. Guinovart

Diabetes (2014) Oct 2. doi:10.2337/db14-0728

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s