La Rossetta arriba al seu destí

L’esperada trobada es va produir el passat 6 d’agost pels volts de les onze del matí (hora espanyola), quan la sonda Rosetta va arribar per fi al cometa 67P/Churyumov-Guerassimenko. Un complex nom per a un cos celeste relativament petit (té uns quatre quilòmetres de diàmetre), amb el qual la nau de l’Agència Espacial Europea (ESA, en les sigles en anglès) es trobarà després de recórrer 6.400 milions de quilòmetres (unes 40 vegades la distància de la Terra al Sol), en un viatge que ha durat una dècada i en què el giny espacial va ser hibernat durant dos anys i mig per estalviar energia.

La sonda ‘Rosetta’

RAMON CURTO

«No s’havia fet mai res així. Serà la primera vegada que una sonda orbitarà al voltant d’un cometa i l’acompanyarà durant el seu pas més pròxim al Sol, i també serà la primera vegada que un mòdul espacial aterrarà sobre un d’aquests cossos celestes», va explicar ahir Michael Kueppers, coordinador de les operacions científiques de Rosetta. La sonda va ser llançada el març del 2004 amb l’objectiu d’estudiar aquest cometa. Una missió amb la qual es pretén revelar algunes de les incògnites que hi ha sobre la formació del sistema solar i la procedència de les enormes masses d’aigua que formen els oceans terrestres.

L’ORIGEN DE LA VIDA / Els cometes han patit molt poques modificacions des de la seva formació, fa 4.000 milions d’anys. Per això el seu estudi és bàsic per als científics, ja que són com càpsules del temps en què es mostra com era en el seu inici el sistema solar i poden aportar coneixement sobre la formació de la vida a la Terra. «Els cometes tenen molta informació sobre els nostres orígens. Estudiarem la seva connexió amb la Terra i amb la formació del sistema solar. També ens ajudarà a esbrinar si l’aigua dels oceans procedeix d’aquests astres, i també part de la matèria orgànica de la Terra, com el metà, el carboni, l’hidrogen i altres molècules d’estructura complexa», va precisar l’investigador de l’agència espacial europea.

La sonda Rosetta se situarà en els pròxims dies a uns 30 quilòmetres del cos celeste i a mesura que l’astre s’acosti al Sol la sonda també s’anirà aproximant al cometa per estudiar-lo millor i per establir el punt en què haurà d’aterrar, el pròxim mes de novembre, el mòdulPhilae, un artefacte d’uns 100 quilos de pes que es posarà sobre el Churyumov-Guerassimenko amb l’objectiu d’estudiar millor la seva superfície, per a la qual cosa portarà a terme unes perforacions d’uns 20 centímetres de profunditat.

Aquest afany per desentranyar algun dels nombrosos enigmes que envolten els cometes és el que va portar els investigadors de l’ESA a batejar la sonda amb el nom de la pedra que va ajudar a desxifrar l’escriptura jeroglífica dels antics egipcis.

La nau de l’ESA acompanyarà el cometa en la seva aproximació al Sol, ja que és al seu pas pel periheli quan aquests cossos celestes expulsen més materials i formen les seves característiques cues de gas i pols.

Això tindrà lloc l’agost de l’any que ve i obligarà la sonda a allunyar-se puntualment del cometa per situar-se a uns 180 quilòmetres de distància. «La temperatura no serà gaire alta, perquè aquest cometa està un 25% més lluny del Sol que la Terra, però l’activitat del cometa, amb el gas i la pols és massa forta per a la sonda, que continuarà seguint-lo fins al 2016», va aclarir Kueppers.

La sonda i el mòdul porten a bord aparells per fer una vintena d’experiments i alguns dels components d’aquests equips són de fabricació espanyola. El coordinador de les operacions científiques de la sonda Rosetta no amaga que l’èxit d’aquesta missió significa una gran fita per a l’ESA i suposa un reconeixement enfront d’altres potències com els Estats Units, la Xina i Rússia. «L’ESA és més petita que la NASA, però tecnològicament estem al mateix nivell. L’agència nord-americana té més diners i més investigadors, però això no significa que estigui més avançada», assegura.

COL·LABORACIÓ INTERNACIONAL / No obstant, Kueppers reconeix que la recerca espacial requereix cada vegada més la col·laboració entre diferents països. Recorda, com a exemple, que la sonda europea també porta a bord instruments de la NASA i que les antenes de comunicacions són d’origen nord-americà. «És una missió que ha costat més de mil milions d’euros i en què han participat més de 150 científics», va destacar.

Respecte als plans de futur que hi ha en projecte, l’investigador va explicar que l’ESA planeja una missió per explorar Mart des de la seva òrbita el 2016 i el llançament d’un mòdul que es posarà en l’astre vermell el 2018 per investigar si hi ha o hi va haver alguna vegada vida en aquest planeta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s