Noves proves que la Lluna va sorgir del gran xoc entre Theia i la Terra

La majoria dels geòlegs planetaris creuen que la Lluna es va formar per un gegantí impacte entre la Terra i un objecte de mida planetari anomenat Theia o Tea fa uns 4.500 milions d’anys. Per confirmar-ho, els científics s’han centrat en els últims anys en mesurar diversos isòtops-àtoms d’un mateix element amb diferent nombre de neutrons-, com els del titani o el silici, en mostres lunars i terrestres.

Les proporcions isotòpiques varien entre els objectes del sistema solar, però resulta que en el cas de la Terra i la Lluna són molt similars, el que entra en conflicte amb els models teòrics de la gran col · lisió. Si aquesta va passar de veritat, la Lluna s’hauria format a partir de fragments de Theia, i per tant, s’esperaria que la seva composició fos diferent a la de la Terra.

Ara un equip d’investigadors alemanys, coordinats pel doctor Daniel Herwartz de la Universitat de Göttingen, ha obtingut mesures d’isòtops d’oxigen que proporcionen les esperades evidències que el nostre satèl · lit es va originar per la col · lisió de Theia contra la Terra. El treball es publica a Science i es presenta la setmana que ve al congrés de geoquímica de Goldschmidt (EUA).

An illustration of the moon being formed.
L’equip ha trobat que les mostres lunars analitzades presenten valors més alts en la relació isotòpica entre l’oxigen-17 i l’oxigen-16 respecte a les roques terrestres. En concret, la diferència és de 12 parts per milió (± 3 ppm).

“Les diferències són petites i difícils de detectar, però aquí estan”, subratlla Herwartz, qui interpreta que això suposa dos avanços: “Ara podem estar raonablement segurs que va tenir lloc la gran col · lisió, ia més, ens dóna una idea de la geoquímica de Theia, que sembla ser similar a la de les condrites tipus E (una classe de meteorit amb enstatita) “.

“Si això és veritat-afegeix-, ara podem predir la composició geoquímica i isotòpica de la Lluna, perquè en l’actualitat el nostre satèl · lit és una barreja de Theia i la Terra primitiva. El proper objectiu és esbrinar quant material del desaparegut planeta es troba a la Lluna “.

La majoria dels models estimen que el nostre satèl · lit conté entre un 70% i un 90% de material d’Theia, i la resta procedent de l’antiga Terra. No obstant això, alguns científics consideren que només queda al voltant d’un 8% de Theia a la Lluna. Per la seva banda, els resultats del nou estudi suggereixen alguna cosa intermedi: “Una barreja al 50% sembla possible, però cal confirmar-ho”, indica Herwartz.

Per realitzar l’estudi, al principi el seu equip va utilitzar mostres lunars que havien arribat a la Terra a través de meteorits, però com estaven ‘contaminades’ per l’intercanvi de les seves isòtops amb l’aigua terrestre, van decidir buscar altres més pures.

Aquestes les va proporcionar la NASA a partir de roques recollides durant les missions Apol · lo 11, 12 i 16, i després van ser analitzades mitjançant una tècnica d’espectrometria de masses. Amb aquest mateix material s’han estudiat altres isòtops, com els de titani, però no s’han detectat les diferències observades amb l’oxigen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s