El forat a la capa d’ozó no s’engrandeix però tampoc es redueix

Uns científics de la NASA han tret a la llum alguns dels secrets del funcionament intern del gran forat de la capa d’ ozó que anualment es forma sobre l’Antàrtida. Entre les troballes, destaca el que la disminució dels dels clorofluorocarbonis ( CFC ) a l’estratosfera aconseguida amb el Protocol de Mont-real, el primer tractat internacional de la història en regular agents contaminants, no ha causat encara una recuperació clara de la capa d’ozó a la regió del forat.

visualization of average zone hole in October 2013Més de 20 anys després que aquest Protocol de Mont-real limités les emissions humanes de les substàncies que disminueixen la presència d’ozó a l’estratosfera, les inspeccions de la zona del forat de la capa d’ ozó efectuades per satèl · lits han mostrat que, essencialment, es ha estabilitzat, deixant d’adoptar mides cada vegada més grans. No obstant això, dos nous estudis mostren que encara no hi ha signes clars de recuperació.

La presència de forats ocupant àrees més petites, i l’existència d’una quantitat total d’ozó més gran, no necessàriament són evidències de recuperació atribuïbles a la disminució de l’agent químic culpable, tal com argumenta Susan Strahan, l’equip d’investigació, i científica del centre Goddard de Vols Espacials de la NASA a Greenbelt.

Per esbrinar el que ha estat succeint dins del forat d’ozó, Strahan i Natalya Kramarova, també del Centre Goddard, es van valer de dades obtingudes per satèl · lits per així treure el cap a l’interior del forat.

profile of ozone mixing ration over time from Suomi NPP

Una anàlisi minuciós del forat de 2012 a la capa d’ozó ha revelat que va ser més complex del que cregut anteriorment. L’ozó va augmentar en altituds superiors a principis d’octubre, arrossegat cap allà pels vents, ocultant la destrucció de l’ ozó a l’estratosfera baixa.

El nou estudi mostra que els mesuraments clàssiques basades en els valors totals d’ozó tenen limitacions i no poden revelar la situació en la seva totalitat.

Una de les conclusions que es desprenen d’aquesta investigació és que la recuperació de la capa d’ ozó després del Protocol de Mont-real és més lenta del que semblava. Es tracta d’un exemple clar que cal actuar amb molta antelació per evitar els efectes nocius de trastorns mediambientals. No es pot caure en la inacció i limitar-se a actuar quan la situació estigui a prop d’un desastre, perquè llavors ja serà massa tard encara s’apliquin mesures contundents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s