Seqüencien el genoma de la nou de mar, el parent més antic dels animals actuals

La comprensió dels primeríssims moments de l’evolució dels metazous és un desafiament per als científics, perquè no està clar quina criatura és l’origen de l’arbre familiar de tots els animals vius en l’actualitat.

Científics de diversos centres de recerca nord-americans, juntament amb la Universitat de Bergen de Noruega, han seqüenciat el genoma de la nou de mar (Mnemiopsis leidyi) també coneguda com medusa pinta, encara que no s’ha de confondre amb una medusa, ja que no pertanyen al mateix tall dels cnidaris, sinó al dels ctenòfors. Amb això han aconseguit conèixer més sobre l’evolució dels organismes multicel · lulars.

“Segons els nostres resultats, és important assenyalar que el genoma d’ ctenòfor que hem analitzat no indica que sigui el nostre avantpassat, sinó que és el nostre parent. En poques paraules, el nostre estudi demostra que els ctenòfors són els familiars més antics dels animals vius, pertanyen al primer llinatge del qual va divergir la resta de l’arbre genealògic”, declara a SINC Antonis Rokas, coautor de l’estudi i investigador de la Universitat de Vanderbilt (EUA).

A causa que els ctenòfors tenen cèl · lules musculars i nervioses – i la maquinària molecular per produir -, aquest nou lloc en l’arbre genealògic suggereix que l’ancestre comú de tots els animals va poder haver estat més complex del que es pensava.”Per exemple, va poder haver tingut un sistema nerviós”, afegeix Rokas.

Aquesta troballa col · locaria a les meduses – és a dir, els cnidaris – com els parents més propers dels animals amb simetria bilateral, com les mosques, els humans o els peixos.

“No hem comparat directament els ctenòfors amb les meduses, hem centrat la recerca en comparar els ctenòfors amb tots els altres talls animals”, apunta SINC Joseph Ryan, investigador en els Instituts Nacionals de la Salut dels EUA, que també participa en el treball.

Comparar els genomes dels animals vius amb els més de 16.000 gens de la nou de mar ha portat als científics a algunes troballes sorprenents.

“Hem observat que els ctenòfors contenen un bon nombre de gens implicats en el desenvolupament del sistema nerviós, però el sorprenent és que aquests gens també es troben en les esponges que no tenen sistema nerviós”, assegura Rokas.

Mitjançant la comparació dels genomes de ctenòfors amb els altres animals vius és possible saber quins gens estaven presents en el genoma de l’ ancestre comú.

Aquests resultats suggereixen que les hipòtesis anteriors pel que fa a l’evolució dels animals poden requerir una nova avaluació

“Alguns investigadors havien sospitat que l’avantpassat animal comú va poder haver estat una esponja. La majoria s’han posat d’acord que era poc probable que els tipus de cèl · lules neuronals o del múscul existissin en l’últim ancestre comú”, apunta Ryan.

Aquestes idees es basen en que l’ancestre de tots els animals es va dividir i va donar origen al llinatge de les esponges ia un llinatge separat que va donar origen a tots els altres animals.”Les nostres dades indiquen que és més probable que l’ancestre de tots els animals donés lloc a les meduses pinta ia tots els altres animals”, argumenten els experts.

Segons els investigadors, és molt poc probable que l’ancestre s’assemblés a cap animal actual, tal com passa amb tots els llinatges d’animals que han evolucionat durant milions d’anys.

Aquests resultats suggereixen que les hipòtesis anteriors pel que fa a l’evolució dels animals poden requerir una nova avaluació.

Aquesta mena de ctenòfor d’aspecte gelatinós és nativa de les costes orientals dels EUA fins a les Índies Occidentals. Els exemplars de nou de mar poden arribar a 10 centímetres de longitud, i s’alimenten de tot tipus de zooplàncton, incloses ous i larves de peixos.

En zones en què és invasora com el mar Mediterrani a la zona d’Euràsia, el Mar Negre, el Mar d’Azov, Mar Caspi i el Mar de Màrmara, altera la cadena alimentària.

Són voraços depredadors i mengen tones de larves de peixos i altres espècies de plàncton i són un important membre de les xarxes tròfiques oceàniques. Han estat transportats a moltes parts del món (inclòs el Mediterrani) en l’aigua de llast dels vaixells transatlàntics i han tingut un gran impacte en la pesca.

“Els ctenòfors reben el seu nom per les vuit files de diminuts pèls que tenen i que es coneixen com ‘ ctenes ‘. Aquests pèls es mouen a la vora dels seus cossos i ajuden a impulsar aquests animals a l’aigua”, assenyala Rokas.

Els seus òrgans tenen dues capes de cèl · lules, un extern i un intern. En els intervals entre aquestes dues capes, el seu cos es compon d’una substància gelatinosa, d’aquí la sensació que quan es manipula s’està tocant alguna cosa gelatinós. (Font : SINC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s