Creats per primera vegada ronyons a partir de cèl·lules mare humanes

Experts del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona ( CMRB ), del Salk Institute de Califòrnia i de l’Hospital Clínic de Barcelona han obtingut estructures renals tridimensionals en cultiu utilitzant cèl·lules mare humanes.

Fins ara els científics havien tingut poc èxit en convertir cèl·lules mare a cèl·lules del ronyó. Ara, un equip dirigit per Juan Carlos Izpisúa Belmonte, director del CMRB, ho ha aconseguit. I no només això, han demostrat que les cèl·lules així creades són capaços d’agregar en cultiu formant estructures renals tridimensionals, virtualment indistingibles dels ronyons embrionaris.

Per als autors, l’article publicat a la prestigiosa revista Nature Cell Biology suposa una revolució en el camp de la biomedicina, ja que els teixits renals obtinguts seran una valuosa eina, a disposició de tota la comunitat científica, per investigar el desenvolupament del ronyó humà, les causes de les malalties renals i provar fàrmacs en cultiu.

En els casos més greus, les malalties renals són incurables i els pacients requereixen diàlisi o trasplantament renal.

“L’obtenció d’aquests primordis cel·lulars genera esperances per pensar que un dia puguem utilitzar les nostres pròpies cèl·lules per regenerar els nostres òrgans malalts, solucionant, amb això, l’escassetat d’òrgans per a trasplantaments”, explica Izpisúa.

Recentment altres equips investigadors havien descrit la creació de primordis de cervell i de fetge a partir de cèl·lules mare humanes. Així, un grup japonès va crear rovells de fetge funcionals, i un equip de Viena va aconseguir microcerebros.

Per crear aquestes estructures renals tridimensionals, els investigadors de Barcelona i de Califòrnia van utilitzar cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules iPS obtingudes a partir de cèl·lules humanes de la pell.

Els investigadors van desenvolupar un protocol mitjançant el qual van aconseguir convertir les cèl·lules mare en cèl·lules progenitores del sistema de filtració i col·lecció renal en tan sols quatre dies en cultiu. Un cop aconseguides aquestes cèl·lules les van posar en cultiu conjuntament amb cèl·lules del blastema metanéfrico de ratolí ( una estructura del ronyó eMbrionari ).

El resultat va ser que els dos tipus de cèl·lules es van ensamblar formant estructures tridimensionals similars al ronyó embrionari, amb un sistema col·lector exclusivament format per cèl·lules humanes. Amb el temps, aquestes cèl·lules progenitores humanes recapitularon, en cultiu, els processos de desenvolupament del ronyó humà.

” No només és la primera vegada que som capaços de generar teixits renals en cultiu, sinó que els nostres estudis han permès la formació d’estructures tridimensionals típiques d’òrgans humans”, explica Ignacio Sancho – Martínez, primer autor del treball. ” Aquestes ens permetran estudiar el desenvolupament del ronyó i investigar les causes que donen lloc a l’aparició de certes malalties renals “, afegeix Núria Montserrat, coautora del treball.

De fet, l’equip de Izpisúa va avaluar l’aplicació de la metodologia desenvolupada com a possible plataforma per al descobriment de fàrmacs i estudis de modelatge de malalties renals. Per a això van generar cèl·lules mare iPS de dos pacients diagnosticats amb malaltia poliquística renal, una malaltia d’origen genètic en què es desenvolupen múltiples quists al ronyó.

Amb aquestes cèl·lules, els investigadors també van ser capaços d’aconseguir cèl·lules progenitores del ronyó amb capacitat d’agregar amb cèl·lules de ratolí per formar petits primordis de ronyó.

“Un dels aspectes clínics importants d’aquest treball és que fa possible reproduir al laboratori malalties renals humanes i valorar diferents estratègies terapèutiques en models in vitro “, aclareix Josep Maria Campistol, director de l’Institut Clínic de Nefrologia i Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre de la Universitat de Barcelona i l’IDIBAPS, que també va participar en l’estudi.

L’elevada incidència i el pobre pronòstic de les malalties renals són un greu problema de salut pública. El ronyó és un òrgan amb molt poca capacitat de autoreparar, així que urgeix conèixer millor el desenvolupament i la fisiologia d’aquest òrgan.

Fins a la data no s’havien aconseguit generar cèl·lules de ronyó en cultiu, sent est un coll d’ampolla en la investigació de les malalties renals. A més, el ronyó té una estructura tridimensional molt complexa en la qual intervenen molts tipus cel·lulars.

Segons els experts, aquest estudi, en el qual s’ha descrit la creació d’ minisistemas col·lectors renals, impulsa el camp de la regeneració renal i sobre la meta d’aconseguir ronyons creats a partir de cèl·lules mare.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s