Primer atles mundial del plancton marí

En un projecte de col · laboració internacional, un equip de científics ha registrat els llocs del món on sol concentrar-se de manera més significativa el plàncton oceànic, així com els seus nivells de concentració i les èpoques de l’any en què això passa. Totes aquestes dades han estat recopilades en un atles global que cobreix l’activitat d’organismes que van des dels bacteris fins el krill, petits crustacis marins similars en aspecte a les gambetes, llagostins o gambetes.

Els oceans cobreixen el 70 per cent de la superfície de la Terra. La flora i la fauna que habiten en aquesta massa colossal d’aigua han estat relativament poc estudiades respecte a les que habiten en els ecosistemes terrestres. Fins ara, era molt poc el que se sabia sobre la distribució del plàncton, format pels organismes que són massa petits per nedar contra els corrents oceànics. La situació sembla que va a començar a canviar ara.

En un projecte de gran envergadura coordinat per investigadors de l’ETH (Institut Federal Suís de Tecnologia a Zuric, també conegut com a Escola Politècnica Federal de Zuric) i la Universitat d’East Anglia (del Regne Unit), científics de nombroses universitats van unir forces per dur a terme un estudi sobre quan i on apareix el plàncton, i quines espècies són les que estan més presents, a fi d’intentar determinar quant carboni és absorbit per ell.

En total, van recollir dades de 500.000 ubicacions de tot el globus terraqüi. La informació recopilada inclou dades sobre la biodiversitat i la biomassa del plàncton.

El pas final ha estat reunir tota aquesta informació en un atles global, publicat recentment sota el nom de MAREDAT, i que proporciona informació sobre organismes que van des del fitoplàncton i bacteris de tot just un picòmetre (o la milionèsima part d’un micròmetre, que a seu torn és la milionèsima part d’un metre) fins a animals del zooplàncton, amb grandàries de l’ordre dels centímetres, tals com el krill i altres crustacis petits.

Per molt petits que siguin aquests éssers, són tan nombrosos que el conjunt de la població és prou massiu com per atorgar-los un paper crucial en els oceans: D’una banda, el plàncton és una força motriu important dels cicles biogeoquímics globals, i per altra banda, formen la base de les cadenes alimentàries en els ecosistemes marins.

Per exemple, el fitoplàncton absorbeix CO2 per fer la fotosíntesi, enriqueix d’oxigen l’atmosfera i transporta gran part del carboni absorbit cap a les profunditats dels oceans quan aquestes criatures moren i s’enfonsen fins al fons. D’aquesta manera, el fitoplàncton elimina CO2 de l’atmosfera i contribueix a una correcta regulació del clima global. El plàncton també controla el cicle marí del nitrogen i pot fins i tot influir en la formació dels núvols per mitjà del cicle del sofre. El zooplàncton, incloent animals com el krill, és una font important de menjar per balenes, diversos peixos i altres espècies marines de posicions altes en la cadena alimentària, que al seu torn són una font d’aliment o d’altres recursos per l’Home.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s