Bacteris (bons) a la llet materna

lactancia_materna_1El calostre és la primera llet que segreguen les mares al final de l’embaràs i en els primers dies després del part. És una llet groguenca, pobre en sucres i molt rica en proteïnes i en anticossos, indispensables per a la immunització del nadó. Aquests primers dies de vida és l’únic moment en què es pot fer aquesta immunització natural, ja que durant l’embaràs la placenta és impermeable als anticossos, i més tard, amb la maduració del sistema digestiu del nadó, els anticossos són destruïts durant la digestió. El calostre, com la llet materna posterior, conté també microorganismes. Una flora microbiana que no ha estat ben estudiada fins ara, i l’origen, funció i utilitat és poc coneguda.

Un recent estudi de la Unitat Conjunta d’Investigació en Genètica i Salut *, en la qual s’integren investigadors del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública de la Generalitat Valenciana i de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, llança una mica de llum sobre aquestes comunitats de bacteris.

L’estudi ha constatat que la flora microbiana del calostre és diferent de la de la llet posterior. En aquesta predominen els bacteris presents a la boca, com Veillonella, Leptotrichia, i Prevotella, mentre que en el calostre són majoritàries els bacteris de la flora intestinal, com Weisella, Leuconostoc, Staphylococcus, Streptococcus, i Lactococcus. Cal recordar que el tub digestiu del nadó és estèril, no conté microorganismes. És molt possible que una de les funcions del calostre sigui la de proporcionar al nadó la seva primera flora intestinal.

També han trobat diferències entre la llet de les mares obeses i la de les mares de pes normal. En la llet de les primeres la comunitat bacteriana és menys diversa, el que no és d’estranyar, ja que el mateix passa amb les seves pròpies flores bacterianes. També hi ha diferències en la flora bacteriana de la llet segons el nadó hagi nascut per cesària o per part natural.

Tots aquests resultats semblen indicar que hi ha un intercanvi de bacteris en ambdós sentits entre la mare i el fill. El nadó rep els seus primers bacteris en el moment del naixement, que no seran les mateixes si travessa la vagina amb tota la seva flora bacteriana que si se li extreu per cesària en un procediment relativament estèril. Després, el nadó transfereix els bacteris al pit de la mare i, d’aquí, a la llet. L’augment dels bacteris bucals en la llet amb el pas del temps indica que prèviament s’han conreat a la boca del nadó.

Però … l’últim resultat de l’estudi és el més sorprenent. Resulta que la flora de la llet de les mares que pateixen una cesària d’urgència s’assembla més a la de les que donen a llum per part natural que a la de les cesàries programades. No és tant el tipus de part, sinó l’estrès i els processos hormonals que es desencadenen durant el treball del part els que influeixen en la transmissió microbiana a la llet.

* Cabrera-Rubio, R., M. C. Collado, K. Laitinen, S. Salminen, E. Isolauri, and A. Mira. 2012. The human milk microbiome changes over lactation and is shaped by maternal weight and mode of delivery. The American Journal of Clinical Nutrition 96:544-551.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s