Resumen de l’any 2012 segons la revista “Science”

Higgs Science Cover2012Aquest any la revista Science l’ha tingut clar: el descobriment més important de 2012 és el bosó de Higgs. “Ha estat una elecció inusualment fàcil”, afirma Bruce Alberts, el director de la prestigiosa publicació nord-americana que selecciona les troballes més significatius de la Ciència, amb majúscula, com ell diu, cada any. “El descobriment del bosó de Higgs representa un triomf l’intel · lecte humà i la culminació de dècades de treball de molts milers de físics i enginyers”. La tan famosa i buscada partícula elemental és “l’última peça d’un trencaclosques que els físics anomenen Model Estàndard i que explica com interactuen les partícules i forces per formar la matèria de l’univers”.

Els set minuts de terror del descens del robot Curiosity a Mart, l’ADN dels denisovanos (avantpassats de l’home), la producció d’òvuls de ratolí a partir de cèl · lules mare, les interfícies funcionals entre cervell i màquines i la transformació de neutrins d’un tipus en un altre, també mereixen, entre d’altres, figurar a la llista dels deu èxits més importants de 2012 que elabora Science.

»El bosó de Higgs. El 4 juliol 2012 bé pot passar a la història de la ciència. Aquest dia, els científics del laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), al costat de Ginebra, van anunciar que havien descobert una nova partícula que segurament seria el tan buscat bosó de Higgs, partícula elemental predita teòricament fa gairebé mig segle i que ha exigit el esforç de milers de científics i enginyers per deixar-se veure. El bosó en qüestió és la clau per explicar com altres partícules adquireixen la massa que tenen. Diversos físics teòrics, entre ells el britànic Peter Higgs, havien conjecturat que l’espai està ple d’alguna cosa anomenat camp de Higgs (similar al camp elèctric), amb el qual les partícules massives interactuarien adquirint la seva massa. I si el camp elèctric es manifesta en una partícula, el fotó, el camp de Higgs ho faria en corresponent bosó. Però, per produir-lo i observar-lo, els físics han necessitat el més potent accelerador de partícules mai construït, l’LHC, instal · lat al CERN, i els gegantins detectors Atles i CMS que registren les col · lisions d’alta energia dels protons accelerats. Amb la seva obligada exactitud, els científics del CERN han recalcat al juliol que el bosó descobert podria ser el Higgs, però que encara havien de prendre més dades per confirmar-ho. Els últims resultats apunten en aquest sentit.

De què estar pendents el 2013

A més de seleccionar els descobriments més descollantes cada any, la revista Science s’aboca al futur immediat i assenyala les línies de recerca que poden arribar als top ten d’aquí a 12 mesos.
Per a 2013 apunta la seqüenciació de material genètic de cèl · lules individuals, amb potencials aplicacions en el diagnòstic, per exemple, del càncer. El telescopi espacial europeu Planck està fent el mapa més precís fins ara l’anomenat ressò del Big Bang (la radiació de fons de microones), el que permetrà posar a prova el que se sap de cosmologia amb gran detall i explorar novetats. El projecte nord-americà Conectome humà té com a objectiu escanejar el cervell de 1.200 adults per explorar variacions en les connexions entre diferents regions del cervell. Altres se centren en la connectivitat de neurones individuals. El polèmic programa rus de perforació fins al llac subglacial Vostok, a l’Antàrtida, extraureu mostres que potser continguin organismes vius. En 2013 es coneixeran els resultats d’assaigs clínics de prometedores inmunoterapias combinades contra el càncer. En el món de les plantes destaquen les collites resistents a la sequera, el combustible basat en algues i les claus de l’adaptació de les espècies al canvi climàtic.
»Genoma denisovano. Els denisovanos van ser uns pobladors remots d’Europa Oriental cosins dels neandertals. Aquest any, els especialistes en ADN antic han aconseguit desvetllar el genoma d’una nena denisovana de fa entre 74.000 i 82.000 anys. Els científics de l’institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Alemanya) ja van destacar en la llista de Science de 2010 per aconseguir la seqüència completa del genoma del neandertal. L’any passat van repetir amb un primer esborrany denisovano. Però el 2012 han aconseguit, amb una nova tècnica i només a partir de sis mil · ligrams d’os d’un dit de la nena, obtenir el 99% del seu genoma.

»Òvuls de cèl · lules mare. Uns científics japonesos han demostrat que les cèl · lules mare embrionàries de ratolí poden ser convertides en òvuls viables que, fecundats amb esperma, han generat cries de ratolí en mares de lloguer.

»El ‘Curiosity’ a Mart. El arriscat i revolucionari sistema de descens en la superfície de Mart, desenvolupat pels enginyers de la NASA per a la seva robot Curiosity, va suposar set minuts de terror, els que va durar aquest aterratge al planeta veí després d’un viatge de 563 milions de quilòmetres. Va ser un rotund èxit i la nova grua espacial s’utilitzarà en futures missions.

»Raigs X per proteïnes. Un làser de raigs X, mil milions de vegades més brillant que les tradicionals fonts de llum sincrotró, ha permès determinar l’estructura d’un enzim del paràsit que causa la malaltia de la son.

»Genomes de precisió. La nova tecnologia talent ofereix als investigadors la possibilitat d’alterar o inactivar gens específics en organismes com peixos zebra, granotes i fins i tot en cèl · lules de pacients amb determinades malalties. Aquesta tecnologia, juntament amb altres que estan emergint, diuen els experts de Science, és tan efectiva com les tradicionals i més barates.

»Partícules de Majorana. Durant anys els físics han debatut sobre l’existència o no d’un especial tipus de partícules, denominades de Majorana, amb la propietat d’actuar com la seva pròpia antimatèria i aniquilar-se a si mateixes. I el 2012, uns científics a Holanda han aconseguit la primera evidència sòlida que existeix aquesta matèria en forma de cuasipartículas. Són grups d’electrons que interactuen entre si i es comporten com a partícules individuals.

»Enciclopèdia d’ADN. Després d’una dècada d’investigació, aquest any hi ha hagut una explosió d’articles científics mostrant que el genoma humà és més funcional del que es creia. Encara que només el 2% del genoma té instruccions per produir proteïnes, el projecte de l’Enciclopèdia d’elements d’ADN (Encode) indica que aproximadament el 80% del genoma serveix, per exemple, per ajudar a activar o desactivar els gens.

»Cervell / màquina. Un equip que ja havia demostrat com els registres neuronals del cervell poden moure un cursor en una pantalla d’ordinador ha aconseguit, el 2012, que una persona paralitzada pot moure un braç mecànic amb la seva ment amb moviments complexos i en tres dimensions. La tecnologia és experimental encara-i extremadament cara, puntualitza Science-, però prometedora per ajudar a pacients amb lesions de l’espina dorsal, per exemple.

»El sabor dels neutrins. Els científics d’un experiment desenvolupat al reactor de Daya Bay (a la Xina) han revelat l’últim paràmetre, assenyala Science, del model que descriu com els neutrins es transformen d’un tipus en un altre quan recorren determinades distàncies (gairebé a la velocitat de la llum). Els resultats mostren que els neutrins (hi ha tres tipus en el Model Estàndard) i els antineutrins poden canviar d’un tipus a un altre de manera diferent, cosa que podria ajudar a explicar per què en l’univers hi ha molta més matèria que antimatèria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s