El ‘Hubble’ fotografia la galàxia més llunyana de l’univers captada fins ara

Està a 13.300 milions d’anys llum i s’ha descobert gràcies a dos observatoris espacials i l’efecte de lent gravitacional

“el pais” – 15/11/2012

La galàxia més llunyana descoberta fins ara és petita, és a 13.300 milions d’anys llum de distància de la Terra i la llum que veuen ara els astrònoms la va emetre quan només havien transcorregut uns 420 milions d’anys des del Big Bang (l’univers té ara 13.700 milions). El telescopi Hubble, juntament amb el també observatori espacial Spitzer (d’infraroig) i l’ajuda de la naturalesa mitjançant una lent gravitacional (que magnifica la llum) ha permès als astrònoms trobar aquest objecte que és un rècord de distància. Marc Postman, de l’Institut de Ciència del Telescopi Espacial (a Baltimore, EUA) i els seus col · legues explicaran amb detall la seva recerca en un article que es publicarà el pròxim 20 desembre a la revista The Astrophysical Journal.

MACS0647-JD, com es diu la llunyana galàxia, és tan petita que més aviat sembla un primer estadi per formar una més gran, informen els científics en un comunicat de la NASA. Mesura menys de 600 anys llum de diàmetre, quan els estudis dels astrònoms indiquen que una típica galàxia de la seva edat hauria mesurar uns 2.000 anys llum. En comparació, la nostra Via Làctia mesura uns 150.000 anys llum de diàmetre i la veïna Gran Núvol de Magallanes, uns 14.000 anys llum.

Postman lidera un projecte d’investigació amb el Hubble dedicat a rastrejar el cel a la recerca de lents gravitacionals i supernoves denominat CLASH, i ja havien descobert una galàxia molt llunyana, que era el rècord fins ara, corresponent al cosmos quan tenia 490 milions d’anys ( enfront dels 420 del darrer troballa).

“Sense l’efecte de magnificació de la lent gravitacional, l’observació d’aquesta galàxia hauria requerit un esforç herculi”, diu Postman.

L’efecte de lent gravitacional consisteix en un massiu grup de galàxies que magnifica la llum d’objectes que estan darrere d’ell fent que resultin diverses vegades més brillants del que es veurien sense aquest efecte. “El grup galàctic fa els que cap telescopi construït per l’home pot fer”, afegeix l’astrònom.

A més del Hubble, el Spitzer ha estat necessari en aquesta investigació causa de l’anomenat corriment roent, extrem en aquest cas. A causa de l’expansió de l’univers, les ones de llum dels objectes distants s’estiren, de manera que encara que hagi estat emesa en ultraviolada o en llum visible es capta aquí en majors longituds d’ona, com l’infraroig. Els científics expliquen que si l’objecte emetés directament en infraroig, amb el Spitzer es veuria brillant, mentre que amb prou feines és detectable fins i tot amb aquest telescopi, el que indica que està a gran distància. Segons els càlculs de Postman i els seus companys, el corriment roent de MACS0647-JD és de z = 11, el més alt que s’ha observat fins ara.

One response to “El ‘Hubble’ fotografia la galàxia més llunyana de l’univers captada fins ara

  1. ¿Como puede ser que un telescopio como este capte imágenes tan “claras” de el espacio y cogemos una mierda blackberry y no podemos hacer una foto bien nítida ni a tres metros?
    ¿Que hace falta para poder captar estas imágenes? ¿De que componentes esta formado el hubble?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s