Descoberta la supernova més llunyana en l’univers, fins ara

L’explosió estel · lar que ara capten els telescopis a la Terra, es va produir quan el cosmos tenia només 1.500 milions d’anys.

Algunes estrelles exploten. Quan això succeeix, i respon a diferents processos físics, s’anomenen supernoves i la seva lluminositat és tan alta que supera la de la pròpia galàxia on resideix. Però entre les supernoves hi ha un tipus especial, ultralluminoses o superlluminoses, i uns científics han trobat dues que, a més estan molt lluny: una és la més distant descoberta fins ara. Va esclatar quan l’univers tenia només uns 1.500 milions d’anys (ara té 13.700 milions) i la seva llum ha estat viatjant fins ara. L’altra supernova correspon al cosmos de 3.000 milions d’anys després del Big Bang. Encara que siguin de l’univers jove, els dos astres que van esclatar no eren de la primera generació d’estrelles que es van formar després de la gran explosió inicial, però la troballa de les dues supernoves superluminosas llunyanes obre la possibilitat de depurar les tècniques d’observació i explorar els astres primitius, diuen els científics, que publiquen la seva troballa a la revista Nature.

Les supernoves es classifiquen en tres tipus atenent a les seves característiques i als diferents mecanismes que desencadenen les explosions. Les de l’anomenat tipus Ia, que ha jugat un paper determinant en el descobriment de l’energia fosca de l’univers en ajudar als cosmòlegs mesurar distàncies en l’univers, es produeixen quan una estrella nana blanca d’un sistema de dos astres ha devorat suficient matèria de seu company per assolir la massa crítica i esclata, recorda l’especialista Stephen Smarti a Nature. Un altre tipus són les de col · lapse de nucli, estrelles molt massives, molt més que el Sol, que han consumit tot el seu combustible de les reaccions nuclears que les fan brillar i col · lapsen; llavors exploten llançant a l’espai ingents quantitats de matèria i radiació. El tercer tipus són les supernoves superluminosas, 10 i 100 vegades més brillants que els dos tipus anteriors, respectivament. A aquestes pertanyen les molt llunyanes SN2213-1745 i SN1000 +0216, que han descobert Jeff Cooke (Universitat Swinburne de Tecnologia, a Austràlia) i els seus col · legues. La primera va esclatar 3.000 milions d’anys després del Big Bang, i la segona, la més llunyana, només 1.500 milions d’anys després de l’explosió inicial.

Els científics no té clar el mecanisme que desencadena l’explosió de les superluminosas, però teoria si que tenen, i les anomenen supernoves de parells electró-positró, és a dir, de materials antimatèria (el positró és l’antipartícula de l’electró). La idea és que en estrelles realment supermasivas (entre 100 i 300 masses solars), els seus nuclis arriben a assoleixen temperatures tan altes que es creen parells electró-positró. Llavors l’astre es contrau, es desestabilitza i es desencadena una massiva explosió termonuclear de manera que la calor generada en el procés encén la supernova fins intensitats superluminosas, explica Smartt.

Es coneixien ja supernoves d’aquest tipus però molt més properes a la Terra, i la troballa de les dues tan distants obre la porta cap a la possibilitat de trobar alguna fins i tot a la primera generació d’estrelles, suggereixen els investigadors liderats per Cooke. A més, les supernoves superluminiosas, “són extremadament poc corrents” al cosmos proper, “però s’espera que siguin més comuns”, en l’univers llunyà, afirmen.

Els investigadors han trobat SN2213-1745 i SN1000 +0216 en registres de fa uns anys del telescopi Franco-Canadenc, a Hawaii, aplicant una tècnica desenvolupada per ells que els ha permès descobrir aquests fenòmens que s’havien passat per alt en el seu moment. Així, la SN2213-1745 es va captar en els rastrejos del cel de de 2005 i 2006, i la SN1000 +0216, en els de 2006, 2007 i 2008. Després, ells les han observat amb el telescopi de deu metres Keck I, també a Hawaii, per calcular la distància a la qual estan.

Els experts mesuren la distància pel valor de l’anomenat corriment roent (z), i per aquestes dues supernoves són: z = 02/05 per SN2213-17-45 iz = 3.90 per SN1000 +0216. El rècord anterior de distància d’una supernova estava en z = 2.36, apunta Nature.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s