Fotografíen la nebulosa de l'”ou estrellat”

Gràcies al telescopi VLT (Very Large Telescope) d’ESO a Cerro Paranal, Xile, els astrònoms han pogut fotografiar una gegantina estrella que pertany a una de les classes més rares d’estrelles en l’univers, les hipergigantes grogues. Aquesta nova imatge és la millor obtinguda fins ara d’aquest tipus d’estrelles.

La imatge mostra per primera vegada l’enorme embolcall doble de pols que envolta la hipergigante central. L’estrella i els seus embolcalls s’assemblen a una clara d’ou al voltant d’un rovell, de manera que els astrònoms van batejar el objecte com “la nebulosa de l’ou fregit”.

La colossal estrella, coneguda pels astrònoms com IRES 17163-3907, té un diàmetre aproximadament mil vegades més gran que el nostre Sol A una distància d’uns 13.000 anys-llum de la Terra, és la hipergigante groga més propera que es coneix fins a la data i la seva lluentor és prop de 500.000 vegades el del Sol.

“Se sabia que aquest objecte brillava amb molta intensitat en l’infraroig, però sorprenentment ningú l’havia identificat fins ara com una hipergigante groga”, diu Eric Lagadec, investigador d’ESO i líder de l’equip que va obtenir les noves imatges.

Les observacions de l’estrella i el descobriment dels embolcalls que l’envolten, van ser realitzats amb la càmera infraroja visir del VLT. Aquestes són les primeres imatges d’aquest objecte que mostren clarament el material al seu voltant i posen de manifest els seus dos embolcalls gairebé perfectament esfèrics.

Si la “nebulosa de l’ou fregit” estigués al centre del Sistema Solar, la Terra es trobaria en les profunditats de l’estrella i el planeta Júpiter estaria orbitant just sobre la superficie.

En aquest cas, la gran nebulosa que envolta l’estrella abastaria tots els planetes i planetes nans, i fins i tot alguns dels cometes que orbiten més enllà de Neptú. L’embolcall exterior té un radi que equival a 10 000 vegades la distància entre la Terra i el Sol

Les hipergegants grogues es troben en una fase molt activa de la seva evolució, de manera que travessen una sèrie d’esdeveniments explosius-aquesta estrella ha expulsat quatre vegades la massa del Sol en tan sols uns pocs centenars d’anys.El material expulsat ha format l’extens embolcall doble de la nebulosa, compost de pols ric en silicats i barrejat amb gas.

Aquesta activitat també mostra que probablement l’estrella patirà aviat una mort explosiva, que serà una de les pròximes explosions de supernoves a la nostra galàxia. Les supernoves escampen importants elements químics a l’espai interestel que les envolta i les ones de xoc resultants poden posar en marxa la formació de noves estrelles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s