El descobriment d’unes eines d’os en Atapuerca demostra la diversitat d’usos d’aquest espai fa 350.000 anys

El descobriment d’unes eines d’os a Atapuerca demostra la diversitat d’usos d’aquest espai fa 350.000 anys

Fins ara, per la quantitat de restes lítiques apareguts, més de 20.000, s’havia considerat que el nivell 10 del jaciment de Gran Dolina (TD10), a Atapuerca (Burgos), havia estat un important campament fa uns 350.000 anys, on s’haurien establert al llarg del temps diferents grups d’Homo heilderbergensis.

Un recent estudi, basat en l’anàlisi d’unes eines d’os i que ha estat publicat al Journal of Human Evolution (JHE), presenta els resultats d’una investigació dirigida per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) on es demostra que aquest nivell també es va utilitzar de manera puntual per efectuar activitats molt expeditives. D’aquesta manera es demostra per primera vegada la diversitat d’usos de l’espai de TD10, el que avala la complexitat social d’aquelles societats prehistòriques.

En el conjunt d’eines d’os estudiades s’inclouen algunes que semblen haver estat elaborades amb fragments de bòvids. Les incisions observades al microscopi indiquen que no pertanyen a les típiques marques de tall, deixades pels homínids durant el procés de descarnament dels animals, sinó al seu ús com a eines, ja que la morfologia d’aquests senyals és molt similar a la que es s’observen en peces lítiques.

“D’aquesta manera entenem que l’os s’utilitzaria de manera alternativa a la pedra i de forma puntual, atesa la presència de material lític que hi ha a la Gran Dolina”, declara Jordi Rosell. La tècnica principal que utilitzen per confeccionar instruments amb os és la percussió.

Entre les peces d’os localitzades sobresurt un retocador que servia de suport per pressionar sobre la vora de les resquills de sílex i produir osques de manera controlada. “Així és més senzill produir les eines que necessitaven més elaboració, com les raederas”, assenyala Jordi Rosell, investigador principal de l’article donat a conèixer en el JHE. “Es tracta d’un objecte molt utilitzat posteriorment entre els neandertals (més de 20.000 anys més tard) i, per tant, el de Gran Dolina podria ser un dels més antics del món”, subratlla el mateix científic.

D’altra banda hi ha una petita col.lecció d’ossos retocats com si fossin sílex. No se sap, però, encara, per què empraven l’os i no matèries lítiques, ja que aquestes últimes són molt abundants a la zona.”Defensem, en tot cas-declara Rosell-, que els ossos retocats de Gran Dolina estan més relacionats amb activitats expeditives i puntuals que amb qüestions planificades. El seu significat real encara ho hem de valorar, perquè sempre havíem defensat que en TD10 es laven els grans campaments, però clar, TD10 té tants anys de formació, més de 10.000, que en aquest temps poden haver passat mil coses “, apunta Jordi Rosell.

“Una explicació plausible-segons el mateix arqueòleg-pot ser que efectivament hagués grans campaments, però entre un i altre passin alguns fets en episodis breus, que de moment desconeixem, i es registrin aquest tipus d’actuacions. O sigui, que aquesta indústria òssia es pot correspondre a visites molt esporàdiques de grups que la utilitzen com a refugi i fan activitats molt ràpides com, per exemple, utilitzar la cova durant un dels seus trajectes per menjar alguna cosa de pressa i, per no malbaratar les pròpies eines, utilitzen qualsevol element ja preexistent , com els ossos.

“Són més elements de discussió que ens han de permetre esbrinar el comportament complex de les societats que ens han precedit”, augura Jordi Rosell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s