El fetge dels peixos conté àcids grassos beneficiosos per a la salut

Fins ara els fetges dels peixos penes s’utilitzen, llevat d’excepcions com el del bacallà, amb el qual es produeix el conegut oli medicinal. En general, els pescadors solen llençar les vísceres al mar i si arriben a les factories és una de les parts del peix que primer es descarten.

No obstant això, aquests òrgans amaguen compostos que beneficien la salut, segons confirma un nou estudi que científics de la Universitat d’Almeria publiquen al Journal of Food Composition and Analysis.

“Els fetges de peixos comestibles constitueixen una font rica d’àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (LCPUFA, per les sigles en anglès), especialment els de la família de l’omega 3, com el eicosapentaenoic (EPA) i el docosahexaenoic (DHA)”, explica José Luis Guil-Guerrero, investigador principal del treball.

Aquests àcids grassos s’utilitzen per a prevenir i tractar diverses malalties, com alguns tipus de càncer, la depressió, l’Alzheimer, l’esquizofrènia, desordres de conducta i malalties cardiovasculars.

L’estudi s’ha centrat en dotze espècies de peixos de consum comú al sud-est d’Espanya, com lluç, marrajo, sardina o aligot. Els fetges del peix aranya (Trachinus draco) i del seitó o boqueró (Engraulis encrasicolus) són els que presenten els continguts més alts de LCPUFA (51,4% i 47,9% sobre el total d’àcids grassos, respectivament).

A més, totes les espècies mostren una relació d’àcids omega-3/omega-6 “avantatjosa per al consum humà”, especialment en el cas del fetge de maire (Micromesistiu poutasou).

“Desgraciadament, quan es descarten aquests fetges s’estan menyspreant totes les seves propietats nutricionals”, es lamenta Guil-Guerrero, “a més que si s’aprofitessin, també es reduiria la contaminació ambiental que suposa l’abocament de vísceres a les aigües, un problema inherent a la indústria de transformació de productes pesquers en zones costaneres “.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s