L’augment del nivell del mar en el Mediterrani s’accelera

A la fi del segle XX, l’augment del nivell del mar Mediterrani va ser menor que en la resta del món per la pressió atmosfèrica, però des de principis del segle XXI els nivells en el Mediterrani han recobrat el ritme i semblen accelerar-se. Així ho demostren els resultats actualitzats de la segona edició del llibre Canvi Climàtic en el Mediterrani Espanyol.

“El nivell del mar en el Mediterrani puja entre 1 i 1,5 mil·límetres per any des de 1943, però no té perquè seguir creixent així, ja que ara sembla que s’accelera la velocitat a la qual puja”, afirma a SINC Manuel Vargas Yáñez, primer autor del llibre Canvi Climàtic en el Mediterrani Espanyol, i investigador en l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO).

La publicació, que en la seva segona edició recull per primera vegada les dades climàtiques de 1943 a 2008 a través d’un sistema d’observació marí únic a Espanya i pioner a Europa, confirma que el Mediterrani s’està escalfant. També s’incrementa el seu salinitat, i s’accelera l’augment del nivell del mar, que des del segle XIX ja ha pujat de 20 centímetres.

No obstant això, “durant els últims tres anys que s’han afegit a l’estudi (de 2005 a 2008) l’augment de les temperatures ha estat més suau que a la fi del segle XX, quan les temperatures del mar van pujar una barbaritat”, assenyala Vargas Yáñez, qui insisteix en la necessitat d’estudiar sèries de dades llargues per a demostrar l’impacte del canvi climàtic en el Mediterrani.

Segons el llibre, presentat a Màlaga per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i el IEO amb motiu del tercer aniversari de SINC, els canvis que es produeixen en les temperatures no només es deuen a l’efecte del canvi climàtic, sinó també a canvis atmosfèrics naturals i “normals”. “Són canvis que sempre van a ocórrer; l’atmosfera i els oceans són sistemes caòtics”, manifesta l’expert.

En la capa superficial del mar la temperatura ha pujat al llarg del segle XX a un nivell similar al de l’aire, és a dir d’uns 0,7 o 0,8ºC “. Anem a un ritme d’ascens de gairebé un grau per segle però no es pot extrapolar per al segle XXI, perquè depèn del que facin els éssers humans i no respon només a les lleis de la naturalesa”, concreta Vargas-Yáñez.

Encara en el cas que els humans emetin menys CO2 a l’atmosfera durant aquest segle, els països emergents redueixin les seves emissions, i la crema de combustibles fòssils baixi i es promoguin les economies verdes, “a curt termini, les temperatures seguiran ascendint”, resol el científic.

“El clima de la Terra té una certa inèrcia. Encara que ara mateix descendíssim les emissions de gasos d’efectes hivernacle als nivells dels anys 90, durant els pròxims 30 anys l’increment de temperatures i el del nivell del mar seguirien al mateix ritme que si no es fes gens”, apunta el físic, qui afegeix, no obstant això, que “el futur està per escriure’s, encara podem arreglar-lo”.

Vargas Yáñez i el seu equip pretenen continuar amb l’actualització any rere any de les dades climàtiques en el Mediterrani, i consolidar així el sistema d’observació i monitoratge. El següent pas serà presentar un informe similar, però “més multidisciplinari” i que inclogui l’estudi de l’impacte del canvi climàtic en els ecosistemes del Mediterrani.

El IEO ha contant per a la segona edició del llibre amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Universitat de les Illes Balears-CSIC), l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), i Ports de l’Estat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s