Evolució de les espècies gràcies als errors

Per a la seva teoria revolucionària sobre la selecció natural de les espècies, Charles Darwin es va basar que les variacions genètiques entre els organismes són la clau de l’evolució. Alguns individus s’adapten millor a un entorn determinat que uns altres, i això augmenta les probabilitats que sobrevisquin i transmetin els seus gens a les generacions futures. Però com exactament la naturalesa crea les variacions inicials ha estat per als biòlegs evolutius un enigma, fins a ara.

Joanna Masel i Etienne Rajon, de la Universitat de Arizona, han descobert com els organismes planten cara als errors que apareixen durant la interpretació del codi genètic de les seves cèl·lules, i com això influeix en gran mesura en la seva capacitat per a adaptar-se a les noves condicions ambientals; en altres paraules, la seva capacitat per a evolucionar.

En la naturalesa, molts dels nous trets que permeten als seus portadors conquistar nous hàbitats comencen com errors comesos per les cèl·lules. Tals errors donen lloc a proteïnes alterades, amb propietats o funcions canviades que són completament noves, encara quan no hagi fallat gens en el propi gen. Algun temps després, un d’aquests errors pot entrar en el gen i establir-se de forma més permanent.

Si els mecanismes que interpreten la informació genètica fossin impecables, els organismes es mantindrien iguals tot el temps i no podrien adaptar-se a noves situacions o canvis en el seu entorn, argumenta Masel.

Els éssers vius s’enfronten a dues opcions per a manejar els perills que plantegen els errors. Una d’elles és evitar equivocacions des del principi; per exemple, tenir un mecanisme de revisió per a detectar i corregir els errors que puguin sorgir.

L’altra alternativa és permetre que els errors existeixin, però desenvolupar la capacitat de resistir els efectes nocius que talis errors puguin provocar.

L’equip d’investigació ha descobert que les poblacions extremadament petites tendeixen a desenvolupar solucions del primer tipus, mentre que les poblacions molt grans solen desenvolupar solucions del segon tipus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s