Dunes actives a Mart

Mart, a mesura que s’estudia amb més i més detall, està resultant ser molt més dinàmic del que es creia. L’últim descobriment de la seva activitat està en la banda de dunes de sorra que envolta el casquet polar Nord, la superfície del qual és superior a la de la península Ibèrica. Els científics consideraven fins a ara que aquestes dunes fosques serien estàtiques, conformades fa molt temps, quan els vents del planeta vermell eren més forts que ara, explica Candice Hansen, de l’Institut de Ciències Planetàries de Tucson (EEUU). Però les imatges preses durant quatre anys terrestres -dos anys marcians- per un satèl·lit en òrbita marciana mostren una realitat molt distinta: les dunes sofrixen desplaçaments, sobretot en les crestes, tant graduals com sobtats.

En comparar les fotos dels camps de dunes, preses en diferents èpoques de l’any pel Mars Reconnaissance Orbiter (MRO), de la NASA, els científics han descobert que moltes crestes col·lapsen i es produïxen devessalls pels vessants més empinats, o sorgeixen goles en les vores de sorra. “La quantitat i la magnitud d’aquests canvis són realment sorprenents”, diu Hansen en un comunicat de la Universitat de Arizona. Ella és una de les responsables de la càmera d’alta resolució, Hirise, del MRO i lidera l’equip de científics que ara presenta i analitza en la revesteixi Science el descobriment de les duna actives en el Nord de Mart.

“Malgrat les condicions ambientals radicalment diferents, les dunes terrestres i marcianes tenen una gran semblança, el que indica que hi ha processos bàsics de transport i devessall de sorra en les parets de les dunes que actuen en ambdós mons”, escriuen aquests investigadors en Science. Però a més, en el planeta vermell, les dunes “sofrixen un procés addicional de modificació que no es troba en la Terra i és la sublimació estacional de diòxid de carboni (CO2) en els casquets polars de Mart en la primavera”. El CO2 és allí un agent de canvi poderós, tant com el vent.

El gel sec (diòxid de carboni congelat) que cobreix la regió de les dunes marcianes durant l’hivern es converteix directament en gas (es sublima) a l’arribar la primavera. “Aquest flux de gas desestabilitza la sorra de les dunes provocant devessalls que creen noves goles, buits i lliscaments. El nivell d’erosió en només un any marcià és sorprenent: en alguns llocs, centenars de metre cúbics de sorra s’han desplaçat”, diu Hansen.

Altre motor d’aquest dinamisme de les dunes són els vents i això també ha estat una sorpresa. S’ha vist com zones marcades per devessalls de sorra s’esborren, almenys parcialment, en només un any marcià, quan es pensava que els vents no arribarien a velocitats suficients per a arrossegar tanta sorra. A més, la sonda de la NASA Phoenix, que va descendir al sòl del planeta vermell, va mostrar que els vents forts són poc corrents en aquelles regions.

Els científics expliquen que s’han produït canvis en la sorra en un 40% de les zones septentrionals del planeta vermell que han centrat el seu estudi durant dos anys marcians. L’efecte del gel sec a la primavera s’havia observat ja en la regió polar meridional de Mart, que ara es descobreix també en el Nord; a més, s’aprecia la formació de goles associades directament amb el CO2.

Aquestes investigacions, expliquen els científics, ajuden a comprendre quins trets de la geografia marciana són deguts a processos actuals i quins s’associen a processos remots. “El fet de comprendre com Mart està canviant avui dia és un primer pas clau per a comprendre els processos planetaris bàsics i com aquest planeta ha canviat en el temps”, diu Alfred McEwen, director científic de la càmera Hirise. “Hi ha molta activitat allí ara en àrees cobertes de CO2 congelat estacional, un procés que no observem en la Terra, i és important entendre els efectes d’aquests processos poc familiars per a nosaltres per a no associar-los amb el que hagueren de ser fenòmens del passat”.

Les dunes que envolten el casquet polar Nord van ser fotografiades per la nau Mariner 9, també de la NASA, a principis dels anys setanta del passat segle, però s’havia considerat que serien estables, amb una crosta ferma en la superfície. La clau ara, amb MRO, és tornar a sobrevolar una vegada i una altra cada zona en diferents estacions, el que treu a la llum les diferències, l’activitat manifesta en el terreny.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s