Troben un dinosaure de la grandària d’un lloro

Un grup d’investigadors ha descobert en la regió de Mongòlia Interior (Xina) una nova espècie de dinosauri de la grandària d’un lloro i que es distingeix per tenir un únic dit. L’exemplar ha estat batejat amb el nom de Linhenykus monodactylus, per la ciutat de Linhe, propera on va ser descobert. L’estrany animal, lleuger com una ploma, pertany a l’espècie de Alvarezsaurios, un grup de dinosauris carnívors terópodos, la família que inclou al Velociraptor i el Tyrannosaurus i que va donar origen a les aus modernes. La investigació apareix publicada Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

L’equip internacional de científics va trobar els fòssils preservats en les roques del Cretácico Superior de Wulansuhai, que es troba prop de la frontera entre Mongòlia i Xina. La formació data de fa entre 84 i 75 milions d’anys i ha donat un ric tresor de fòssils vertebrats, incloent el recentment descobert terópodo Linheraptor exquisitus. Les restes del nou dinosauri estan formats per un esquelet parcial que inclou els ossos de la columna vertebral, l’extremitat anterior, una pelvis parcial i extremitats posteriors gairebé completes.

Una estranya evolució

El més probable, segons els autors, és que el Linhenykus apesares superés el mig metre d’altura i tenia la grandària i el pes d’un lloro de grans proporcions. Inusualment, lluialluïa una sola pinça gran en cadascuna de les seves mans, que segurament utilitzava per a excavar en els nius d’insectes. És l’únic dinosauri d’aquest tipus que es coneix.

«Els teròpodes van començar tenint cinc dits, però van evolucionar per a tenir solament tres, com el Velociraptor. Alguns tiranosaures tenien dos», explica Michael Pittman, del Departament de Ciències de la Naturalesa del University College London i coautor de l’estudi. El fet que Linhenykus només tingui un és molt inusual i indica que els carnívors van evolucionar de manera molt distinta.

El motiu pel qual aquest petit animal sol tenia un dit no està clar, encara que pot ser fruit de l’evolució natural. «En biologia existeix un concepte cridat òrgan vestigial, que s’utilitza per a definir les parts d’un cos que no són funcionals i que no serveixen per a un individu. Si estudiem una serp del camp veiem que no té cames i el seu cos està format per un sol element. Però quan l’analitzem més profundament podem veure que l’estructura de les cames i la pelvis encara roman en el seu esquelet», explica Pittman. De la mateixa forma, en els alvarezsaurios s’han trobat molts òrgans vestigiales que assenyalen l’extrema complexitat de la forma que van evolucionar aquests dits.

Els Linhenykus van viure al costat d’altres exemplars de terópodos, però l’especialització del seu esquelet mostra que eren diferents i es comportaven de manera distinta. També van compartir el seu espai amb petits mamífers, sargantanes, o anquilosaurids.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s