Creen un vidre metàl·lic, més fort que l’acer

Resistència i duresa són dos factors extremadament importants que podem trobar en una gran quantitat de materials. Durant els últims anys s’han fet importants avanços en el desenvolupament d’aliatges, però en aquesta ocasió, el resultat és més que cridaner: Un vidre metàl·lic, més resistent i més dur que l’acer mateix.

Hi ha moltes coses que han alterat de forma significativa el rumb de l’espècie humana, però, sense cap dubte, un d’ells és l’acer. Podem veure’l en gairebé totes parts, i hi ha una molt bona raó per a això: La seva relació entre resistència i duresa és formidable. La resistència (ja sigui tensil, a la flexió o a la compressió) es defineix per la quantitat de força que un material pot rebre abans de sofrir una deformació, mentre que la duresa parla de la quantitat d’energia per volum necessària per a la seva ruptura. En ambdós casos, l’acer és excel·lent. Hi ha materials que són més resistents, i altres que són més durs. Però si aquestes virtuts es troben per separat, només poden ser útils en casos específics.

Un grup d’investigadors del Departament d’Energia dels Estats Units, el Berkeley Lab, i l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, han desenvolupat un vidre metàl·lic amb un nivell de resistència i duresa en conjunt mai arribat fins a la data. El vidre està format per una micro-aliatge de pal·ladi, un metall rar però amb múltiples aplicacions. El pal·ladi està acompanyat per silici, fòsfor, germani, i plata. La seva estructura química pot compensar la fragilitat natural del vidre, i és fins i tot més lleuger que l’acer, amb un pes comparable al d’un aliatge basat en alumini o titano (més enllà de la diferència de densitat entre aquests dos metalls). No és la primera vegada que s’aplica la idea de vidre amb certes alteracions (com per exemple el famós Pyrex), però el pròxim objectiu dels seus desenvolupadors serà experimentar amb altres combinacions de metalls.

L’únic problema que té aquest nou vidre metàl·lic no és altre més que el seu cost. El fòsfor i el silici no donen molts problemes, però el pal·ladi, el germani i la plata sí. No obstant això, el procés de fabricació i l’exploració que queda per fer amb altres metalls obren la possibilitat de nous materials, més lleugers, més durs i més resistents. El rol fonamental de l’acer no corre perill, però no estaria gens malament contar amb alternatives per a disseny i construcció. Sense anar més lluny, imagina una carcassa d’ordinador feta de vidre, però amb totes les virtuts de l’acer? A més d’un li agradaria tenir alguna cosa així en el seu escriptori. Mentrestant, no hi ha millor ocasió que aquesta per a recordar aquella clàssica escena de Star Trek IV i l’alumini transparent…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s